31 de desembre de 2013

Seguim amb el Nadal...

Com us deia en el post anterior, a part del Diari de Desembre, he dedicat el poc temps restant a altres opcions del DIY!!
No soc gaire bona cuinera, però l' hort i el bosc et fan ser una mica pràctica l' hora d' aprofitar els fruits de temporada. Melmelada de prunes del jardí al juliol, de móres a final de setembre, congelar mongetes tendres a l' agost... i tinc molta sort doncs el meu company de feina Fernando, sempre pensa en nosaltres a la tardor, quant el seu arbre de codonys, té prou fruita per compartir!!!
Ens separen uns quants kilòmetres, ell és de Madrid i aprofitant el transport diari que uneix les dues oficines, arriba un paquet d' olor espectacular.
Aquest any s' han endarrerit una mica i em va fer pensar en convertir el codonyat, en el petit detall que sempre poso a taula la nit de Nadal, quant tinc la família a casa. 
Sempre és alguna cosa feta a mà i m' agrada molt veure com les meves nebodes, s' han afegit a aquest costum.


Llàstima que només poder veure lo bonics que són, l' olor és encara millor!!!!
Hi han diferents maneres de fer codonyat, us deixo la que jo he acabat fent aquests anys:
Ens cal!!
 Codonys, el suc de mitja llimona i sucre en proporció d' un kg fruita per 1/4 kg de sucre
(jo el faig servir morè per que a casa no en consumin d' altre, no queda tant espès, però és més saludable)
Com es fa?
Renteu bé la fruita, cal treure tota la "pelusa" que els cobreix, poseu aigua amb e suc de la llimona (és un conservant natural) en una cassola, que cobreixi bé els codonys sencers, ho farem bullir fins que quedin tous.
Els traiem i deixem refredar, conservem l' aigua doncs conté la pectina de la fruita que és un espessant natural i ajudarà a què el codonyat sigui més consistent.
Els pelem, i traiem els pinyols, no arraneu molt doncs hi ha uns granets que farien menys suau la textura.
Talleu la fruita a trocets, la poseu a la cassola amb el sucre i l' aigua de fer-los bullir col.lada, xafeu-ho tot per que tingui una mica la textura d' un puré. Jo no poso tota l' aigua, només un parell de cullerots.
Cal deixar-ho amb el foc no gaire alt, anar removent fins que veieu que el color va canviant es va enfosquin i per què es desenganxa del fons de la cassola.
L' emmotlleu, es guarda força però si us cal es pot congelar perfectament.


Així els vaig presentar, en pots de vidre, guarnits amb beta, cordill, branquetes i un tag de paper craft.
I així de bonica lluïa la taula la nit del 24!!!
Muchas gracias Fer!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada