27 d’octubre de 2015

mica en mica...

He tingut poc temps per treballar,
però tot i així porto força al dia les propostes setmanals de Get Messy i el meu llibre alterat va agafant forma.
Com us vaig comentar en l' anterior entrada, aprofitant el tema d' aquesta temporada, PARAULES, he anat afegint Art journals propis, que complementen les propostes i que faran més... "meu" el resultat final.
Aquesta és la primera pàgina del meu llibre, seguint instruccions havia de ser una mena de ressenya d' autor... amb foto i breu descripció... en la segona calia fer-nos una dedicatòria a nosaltres mateixes... jo les he barrejat una mica les dues...


Una pàgina amb llums i ombres... en tinc unes quantes!!!!
Com us vaig explicar, el meu llibre és un manual de jardineria i he deixat a la vista algunes il.lustracions, m'agrada l' aspecte que li donen als fons blancs. 
La frase que em dedico, suposo que us haurà sorprès, qui em coneix sap, que no acostumo a fer servir l' anglès en el meus treballs, en aquest cas, no era tant sols el missatge el que m' agradava, sinó també la tipografia i la composició del text... i he claudicat, res de traduccions, m' he quedat en la V.O.
"let your imagination run wild"



Aquesta és la segona, 
en lloc d' escriure sobre mi, vaig pensar que aquesta frase d' Arthur Rimbaud, definia una part molt important de qui sóc, l' he transferit per què quedés ben integrada amb el fons.
Dins el sobre les primeres fulles grogues que vair recollir al jardí de casa.



"Un milió de somnis cremen en el meu interior"
-365 díes, 24hores-

En saltaré l' ordre cronològic, correspon a les propostes de la segona setmana, va dedicada a una persona molt especial, el meu fill i com sé que veurà aquest post, he volgut donar prioritat a aquesta pàgina encara que no sigui ordenada.


La proposta, recrear amb imatges un llibre d' infantesa, jo he preferit el llibre preferit per l' Oriol, el meu fill, van ser les primeres paraules escrites que el van "enganxar", descobrir que les lletres juntes feien paraules i aquestes juntes explicaven històries.
Per mi evoca el moment únic i irrepetible, de la lectura diària, abans d' anar a dormir, ell en pijama, tapadet dintre el llit, expectant per saber més, sorprès, trist, enfadat, feliç per tot el que jo anava llegint...
Aquesta història fantàstica, dolça i tendre, és Roverandom de J.R.R Tolkien, la va escriure pels seus fills durant unes vacances el 1925, curiosament per diferents motius la publicació es va postposar, fins el 1998 quant ell ja era mort. Sóc una enamorada dels llibres i voltant per una llibreria just em vaig fer amb la primera edició, feia només una setmana que el llibre havia sortit, l'Uri tenia tres anyets.
Aquest és en Rover, el gosset protagonista, que es va convertir en el company de somnis del meu nen.


Avui l'Oriol és un adult de 20 anys, però Roverandom, continua en un lloc preferent entre els seus llibres, vull pensar que la màgia del llibre no estava només en la història sinò també, en aquell moment especial, compartit per tots dos i les paraules.




5 comentaris:

  1. M'encanta veure com plasmes els sentiments i les vivències en aquest art Journal. Realment estàs fent-lo personal malgrat segueixis les directrius marcades. Trobo que és fantàstic!

    ResponSuprimeix
  2. M'encanta veure com plasmes els sentiments i les vivències en aquest art Journal. Realment estàs fent-lo personal malgrat segueixis les directrius marcades. Trobo que és fantàstic!

    ResponSuprimeix
  3. Sempre et dic que els teus treballs destilen moltes delicadesa i avui no només els teus treballs...també les teves paraules!
    Un petó molt gran!!!

    Charo

    ResponSuprimeix
  4. Com sempre molt feliç de trobar-vos aquí!!!!

    ResponSuprimeix