Veient el preciós LO que Xènia dedicava a la seva mare, vaig ser conscient que mai havia arribat a publicar al bloc la meva primera pàgina... ha plogut des de llavors... 2011!!!
Justament la vaig dedicar també a la meva mare, amb una foto que m' ha agradat des que era petita i que un cop ella ja no hi va ser, va prendre encara més importància, per aquest motiu no vaig tenir dubtes sobre quina feria servir per estrenar-me amb els layouts.
Com la majoria de persones que hem arribat al scrap, jo ja feina alguna cosa semblant, sense ser-ne gaire conscient, barrejar en llibretes més o menys atrotinades, paraules, pensaments, retalls de paper i fotos... un dia hi poses nom, descobreixes un món de materials, tècniques i sobretot persones que compateixen inquietuds i fan coses espectaculars ... i vaig decidir explorar i aprendre, la xarxa em va ajudar, però la millor decisió va ser fer un curs a Cromatismes.
Després d' unes setmanes, descobrint, experimentant i compartint, portava a casa el meu primer àlbum acabat i el cervell bullint d' idees i llistes d' imprescindibles... segur que us sona...
i com no les ganes de repetir i així va arribar el meu primer intensiu amb l' Aurea i la Mir, I LOVE SCRAP el 17-12-11 tot un dissabte per aprendre... immersió total a les aquarel.les líquides i a part de moltes altres coses, el meu primer LO!!!
La meva mare i jo i jo amb el meu nen.
No cal dir que té un lloc preferent a la meva pared i al meu cor.
Un layout molt maco i ple de sentiments, com tot aquest post!. Imagino que t'ho han dit, però t'assembles a la teva mare.
ResponEliminaPetonets i bona setmana, Sílvia!
Charo
m'agrada molt, és molt emotiu i les fotos són molt chulas, que maca està la teva mare en aquesta foto..
ResponEliminazorionak!
Silvia, es un LO muy bonito y muy dulce...
ResponEliminabesos
cris
lalchimisteartisane.blogspot.com
projectlifeaqui.blogspot.com
És preciós, sobretot pel sentiment i tot l'amor amb que està fet.
ResponEliminaM'alegro haver-te fet recordar aquest LO i que tinguem la sort que l'hagis compartit amb nosaltres.
Quines fotos més xules!!!! la meva mare va faltar fa molt i encara no he sigut capaç de dedicarle un LO; i segurament és perquè no tinc fotos boniques. Les que tinc són de quan era molt joveneta, de quan jo no havia nescut; i les que tinc de quan jo ja hi era són de dolenta qualitat. Però és algo que tinc pendent i un dia ho faré i segurament tindrà un lloc privilegiat com el teu! Muxuak!!!
ResponEliminaÉs una pàgina preciosa i el qual despren tots els sentiments !!!
ResponEliminaPetonets,